Una mirada viva davant del món digital
Vivim en un temps en què la major part de la nostra vida transcorre davant de pantalles. Treballem, estudiem, ens comuniquem i fins i tot descansem mirant una superfície lluminosa. Tanmateix, poques vegades ens aturem a observar com influeixen les pantalles en la nostra vista i, a través d’ella, en el nostre cos, les nostres emocions i la nostra energia.
Potser t’ha passat: després de passar hores davant de l’ordinador o del mòbil, els ulls se senten secs, pesants, apagats. La visió es torna borrosa, l’atenció es dispersa i fins i tot el cos sembla encongir-se.
No és casualitat. La vista està íntimament connectada amb el sistema nerviós, amb la respiració i amb la nostra manera d’estar al món. Quan la mirada s’endureix, també ho fa alguna cosa dins nostre.
Al Mètode Gremme entenem la visió com un procés viu, dinàmic i corporal. La vista no es redueix a l’acte de “veure bé”; és una forma de relacionar-nos amb l’entorn i amb nosaltres mateixos.
Per això, comprendre el que les pantalles provoquen en la mirada és el primer pas per cuidar-la i retornar-li vitalitat.
A continuació, et comparteixo sis aspectes essencials per entendre aquesta influència i començar a transformar la teva manera de mirar.
1. Els ulls necessiten moviment: mirar a una sola distància els ofega
Quan treballem amb pantalles, la mirada es fixa sempre a una distància curta i constant, normalment entre 40 i 60 centímetres. Això fa que els músculs oculars es mantinguin en una posició estàtica, sense variar l’enfocament.
Però els ulls estan dissenyats per moure’s i canviar constantment la distància d’enfocament —de prop a lluny i de lluny a prop—. Aquest moviment, anomenat acomodació visual, és tan natural i necessari per als ulls com ho és la respiració per als pulmons.
Quan passem hores sense permetre’ls aquesta “respiració visual”, la mirada es torna rígida, els músculs oculars es tensen i apareix la sensació de vista cansada o borrosa. Amb el temps, aquesta rigidesa també pot afectar la qualitat de la visió i el benestar general.
Com cuidar-ho:
Fes pauses cada cert temps i permet que els teus ulls mirin lluny. Afegeix-te a una finestra, mira l’horitzó o un punt distant. Deixa que la vista s’expandeixi.
2. Pèrdua de visió perifèrica: tanquem el camp visual
En concentrar l’atenció en una pantalla, la mirada se centra en un punt fix. La visió perifèrica, que abasta tot allò que hi ha al voltant del punt central, s’apaga a poc a poc.
La visió perifèrica és fonamental: ens situa a l’espai, ens dona equilibri i orientació. A través d’ella sabem on som, percebem la distància dels objectes i sentim la presència de les persones del nostre voltant.
Quan la visió perifèrica es redueix, també s’empobreix la nostra percepció corporal. Perdem connexió amb l’entorn i tendim a adoptar postures tenses o contretes. D’alguna manera, la mirada es fa petita i el món també.
Com cuidar-ho:
De tant en tant, sense moure el cap, pren consciència de tot el que veus als marges del teu camp visual. Mira sense mirar, com si obrissis la teva atenció a l’espai.
3. L’atenció queda atrapada en un món no viu
L’univers de les pantalles és un món sense matèria, sense pes, sense olor, sense textura. Un món virtual.
La nostra atenció queda absorbida per aquest entorn artificial i, sense adonar-nos-en, deixem de sentir el cos.
Això afecta allò que Rudolf Steiner anomenava els dotze sentits de l’ésser humà: el sentit del moviment, de l’equilibri, del tacte, de la calor, de l’olfacte, del gust, de l’oïda… Tots ells s’empobreixen davant la pantalla.
El cos deixa de moure’s, s’encorba, perd flexibilitat i vitalitat. La respiració s’escurça, la columna es tensa, el sentit de l’equilibri es veu alterat. És com si una part de nosaltres quedés suspesa en aquest món pla i intangible.
Com cuidar-ho:
Recupera el contacte amb allò viu. Mou el cos, estira els braços, camina una estona sense mirar el telèfon. Torna al cos per tornar a sentir-te.
4. Una mirada fixa: menys llibertat, menys consciència
Quan no deixem que la vista es mogui d’un costat a l’altre, creem una mirada fixa i rígida. Això no només afecta els ulls, sinó també el pensament.
La mirada i la ment estan profundament relacionades. Quan la mirada es bloqueja, el pensament es torna menys flexible, menys creatiu.
No és casualitat que diguem “no ho veig clar” quan no entenem alguna cosa. La claredat de la mirada i la claredat mental van de la mà.
Com cuidar-ho:
Practica exercicis que retornin mobilitat als teus ulls: mirar cap a diferents direccions, dibuixar amb la mirada cercles suaus o moure els ulls en forma d’infinit.
5. Mirar amb tot l’ésser
La visió no ocorre només als ulls: ocorre a tot el cos. Mirem amb els ulls, però també amb el cor, amb les sensacions, amb la respiració i amb el pensament.
Quan passem massa temps davant de pantalles, aquesta mirada global i viva es fragmenta. L’atenció se centra en allò mental, i l’experiència visual es torna seca, desproveïda d’emoció.
Recuperar una mirada viva implica tornar a sentir. No només veure, sinó mirar amb presència, curiositat i afecte.
Com cuidar-ho:
Pren-te un instant cada dia per observar alguna cosa del món real: un arbre, el cel, una textura. Mira sense jutjar, simplement deixa que els teus ulls es trobin amb allò que veuen.
6. Vista i sistema nerviós: una relació directa
La vista és un dels sentits més lligats al sistema nerviós. Cada tensió als ulls es reflecteix en el sistema nerviós, i viceversa.
Per això, quan la mirada es fatiga, també ho fa tot l’organisme. Després d’hores davant de pantalles, arribem a la nit amb el sistema nerviós sobreestimat, la mirada tensa i el cos sense descans.
I quan anem a dormir amb aquesta tensió visual, els ulls no aconsegueixen regenerar-se durant la nit. Ens despertem ja cansats, amb la sensació de no haver descansat del tot.
Com cuidar-ho:
Abans de dormir, dedica uns minuts a relaxar la vista. Tanca els ulls, respira profundament i deixa que els globus oculars descansin en la foscor. És un gest simple, però profundament reparador.
Cuidar la vista: un compromís amb la vida
Conèixer com les pantalles influeixen en la nostra vista no és per espantar-nos, sinó per prendre consciència. La mirada és una porta cap al món, i també cap a nosaltres mateixos.
Cuidar-la és cuidar la nostra vitalitat, la nostra respiració, la nostra connexió amb allò viu.
Fes un compromís amb els teus ulls:
- Permet-los moure’s i descansar.
- Alterna moments amb pantalles amb temps a la natura.
- Observa el món real amb curiositat i obertura.
Quan la mirada s’allibera, també ho fan el cos, el pensament i la respiració.
I aleshores la visió torna a ser allò que sempre ha estat: una forma viva de trobar-te amb el món.
Un pas més per prendre consciència de la teva mirada
La informació és un primer pas, però la veritable transformació comença quan ens observem a nosaltres mateixos.
Per ajudar-te a prendre consciència de com l’ús de pantalles està influint en la teva vista, el teu cos i la teva energia, he preparat un test senzill i revelador.
No és un examen ni un diagnòstic, sinó una invitació a escoltar-te amb honestedat i curiositat.
Respondre’l et permetrà reconèixer l’estat actual de la teva mirada i descobrir què necessita per recuperar més descans, mobilitat i vitalitat.
Et convido a fer el següent test i observar què et revela sobre la teva manera de mirar el món.
ACCÉS AL TEST: https://metodegremme.com/com-esta-la-teva-mirada-davant-de-les-pantalles/
✨ Si sents que la teva vista necessita descans, moviment o acompanyament per recuperar vitalitat, no dubtis a posar-te en contacte amb mi.
Estaré encantada d’acompanyar-te en aquest procés de reconnectar amb una mirada més viva, conscient i lliure.
Mireia Segura Gremme